Enguany fa huit segles del naixement de Jaume I, el rei que va crear, ara fa 770 anys, una entitat política nova i independent: el Regne de València, un estat amb unes fronteres ben definides, amb una legislació diferenciada, amb una moneda pròpia i amb una llengua oficial que era la de Jaume I, que era la de bona part dels seus regnes, una llengua que és, encara hui, el principal tret d’identitat del nostre poble.
Hui, 9 d’octubre de 2008, els valencians i les valencianes, podem estar orgullosos de la nostra llarga història i afirmar, amb contundència, que no han pogut amb nosaltres. Malgrat l’abolició de les nostres lleis ara fa 301 anys, malgrat la divisió del nostre territori en províncies fa poc més de segle i mig, malgrat la prohibició i persecució de la nostra llengua i les nostres senyes d’identitat durant el franquisme, malgrat els intents de dividir-nos i d’aigualir les nostres reivindicacions durant la Transició, malgrat haver imposat un nom ridícul per a la nostra terra i malgrat que, els de sempre, pactaren un Estatut de vergonya que, de nou, ha intentat convertir-nos en un poble invisible.
